El pubillatge és una tradició que agafa com a referent nominal la figura del dret civil català present a la nostra societat des de l’edat mitjana: la figura de l’hereu (en el cas dels homes) i la pubilla (en el cas de les dones). Aquests eren els designats a rebre una herència de forma exclusiva, ja que històricament existia la necessitat d’evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l’economia familiar, basada llavors en l’agricultura.
Amb aquesta idea de no perdre el patrimoni apareix el pubillatge a principis del segle XX a diversos municipis de Catalunya. Amb la voluntat d’escollir algú que, de forma simbòlica, hereti el patrimoni cultural immaterial d’un municipi i de Catalunya i el transmeti a altres joves, a la vegada que descobreixi el territori i diverses manifestacions de cultura popular.
Així doncs, actualment el pubillatge és una tradició on any rere any, mitjançant proves escrites i/o entrevistes, un municipi escull un o diversos joves perquè agafin el relleu a la generació anterior i representin el municipi. Aquests es vesteixen amb un vestit tradicional i participen en les festes i actes de cultura popular del seu municipi i d’aquells on hi ha pubillatge i hi són convidats. La seva presència en aquests actes sovint es diversa i tan es pot donar de forma activa com també d’espectador institucional juntament amb altres autoritats presents. D’aquesta manera, coneixen el país i altres joves de realitats molt diferents a les seves, una manera que també serveix per enriquir aquells qui són part del futur de les tradicions populars de Catalunya.
Addicionalment, cal destacar que també s’escullen títols que representen regions com serien les comarques, les vegueries, les províncies o la mateixa Catalunya. Per tant, el pubillatge no és una expressió cultural amb una estructura clarament definida o una finalitat específica. Cada municipi i territori té la llibertat, dins d’un marc comú, de dotar al seu pubillatge d’unes responsabilitats, una presència i unes fites que responguin a la seva pròpia història i necessitats vigents.
Un dels trets característics és que ens trobem davant d’una pràctica cultural que es transmet de generació en generació, any a any, valorada i mantinguda per cada comunitat amb la finalitat de preservar una connexió amb el passat de Catalunya i la seva cultura. El pubillatge és molt més que posar-se un vestit tradicional i lluir una banda en un dia concret, és la tradició que fa valorar al jovent la riquesa cultural que l’envolta, aprendre’n, transmetre-la i eixamplar-la a llarg termini.
Per tant, en base a tot l’exposat, avui en dia podem dir que el pubillatge es fonamenta en tres pilars:
• Joventut: formada per joves d’arreu del territori català que troben un espai on aprendre, desenvolupar-se i intercanviar visions sobre la cultura i els reptes de present i futur.
• Acció cultural i social: implicació amb el seu municipi, comarca o entorn que representen i en el qual desenvolupen les seves funcions i accions que van des de la vesant més cultural fins a la vessant social, cada vegada en major creixement.
• Representativitat: representen la cultura i les tradicions d’un territori, una comunitat o un col·lectiu i tenen el deure de posar-les en valor i transmetre-les.