HISTÒRIA DEL PUBILLATGE I DEL FOMENT
Les Pubilles durant la 2na República
(1930 aprox.- 1936)
La figura de la pubilla sorgeix a principis de segle XX. Actualment, estem en una fase de recopilació d’informació sobre els inicis de la tradició, però tot sembla indicar que va començar a finals dels anys 20 i principis del 30.
Queda documentat que entre 1930 i 1932 es realitzen vàries eleccions de pubilles arreu de Catalunya, com podria ser la pubilla de Sant Gervasi o la de Gràcia de Barcelona, la de Sant Boi de Llobregat, del Prat, Lleida o Torroella de Montgrí.
De fet, queda recollit a la premsa escrita que el 1933 es du a terme un certamen comarcal del Baix Empordà o el certamen de Pubilla de Catalunya, que sembla que es va iniciar el mateix any. També sembla força clar que el certamen de Pubilla de Catalunya se celebrava al Palau Nacional (actual seu del MNAC) de Barcelona.
La premsa de l’època també sembla deixar palès que no era el mateix les eleccions de “Miss” i les de Pubilla des del mateix inici, si bé no podem concretar què es valorava per ser escollida Pubilla de Catalunya.
El que sí que sembla clar és que la Guerra Civil Espanyola va posar fi al certamen fins que no es va recuperar l’any 1957.
D’aquesta època de la Segona República ens consten pocs noms, però podem fer constar els següents:
- Joaquima Bastons, Pubilla de l’Alt Empordà 1933
- Remei Roca, Pubilla de la Vila de Gràcia 1932
- Eulàlia Garcés Navarro, Pubilla de Sant Gervasi 1933
- Antonia Rodriguez Roig, Pubilla de Lleida 1935 i Pubilla de Catalunya 1935 (posteriorment, desqualificada)
- Joaquima Amat i Puig, Pubilla de Sant Boi de Llobregat 1935
Important: Actualment, des del Foment de les Tradicions Catalanes estem indagant i investigant sobre aquest període de temps i en saber més sobre les pubilles abans de la Guerra Civil. Això podria fer que la informació aquí exposada acabés canviant. Addicionalment, si disposeu d’informació al respecte, us demanem que ens la feu arribar a comunicacio@tradicionscatalanes.com
La Recuperació de la Pubilla i
el Patronat Regional del Certamen Pubilla de Catalunya
(1957-1978)
L’any 1957 es va recuperar la tradició de la pubilla de la mà del Sr. Valentí Garcia, periodista del diari “Solidaridad Nacional”, que formava part de la cadena de premsa del “Movimiento” i que era portaveu del “Sindicato Vertical”. Aquesta recuperació es va donar en el marc d’una restauració que s’estava produint a Catalunya de les tradicions, des d’un punt de vista molt folklòric i relacionat amb els valors nacionals espanyols de la dictadura i de la moral cristiana.
Aquesta reinstauració es va donar en molts àmbits de l’actual cultura popular catalana, probablement com una forma de recuperar certs costums catalans, però des d’una alienació amb l’espanyolitat, reduint el catalanisme a un folklore regional (o com a única forma d’expressar el catalanisme dins la dictadura, segons com es miri). Alguns casos d’aquesta restauració són els esbarts dansaires, els trabucaires o -segons el municipi- els gegants, com una figura més de les processons de Corpus i festes majors, i representant als Reis Catòlics en essència (figura del rei i de la reina, tan típica en els gegants de mitjans s. XX).
En el cas de les pubilles, els certàmens consistien a escollir joves noies que representessin l’enaltiment de la bellesa i qualitats morals cristianes, així com les relacionades amb les virtuts i habilitats que es presumia que havien de tenir les dones per part de la dictadura i de la seva línia ideològica. A mesura que s’iniciava el “desarrollismo” i l’obertura d’Espanya, es va anar transformant lentament la societat i, en conseqüència, la tradició, especialment pel que fa a la part més cultural i nacional, tendint al catalanisme a mesura que avancen els anys. Un exemple clar és l’àguila franquista, que és eliminada de les bandes de Pubilla de Catalunya a mitjans dels anys seixanta i és substituïda per un escut del principat de Catalunya. Pel que fa al canvi referent a l’elecció popular per raons de bellesa, el canvi és molt més lent i fins i tot no s’arriba a produir en molts llocs durant aquest període.
Des de 1957 i fins a 1970, el certamen pubilla de Catalunya es va realitzar a Barcelona -com abans de la guerra- i a llocs destacables, com el Palau de la “Diputación General” (La Generalitat), el Palau de la Música o l’Hotel Ritz. Pel que fa a la vestimenta, si bé és cert que les pubilles de Catalunya i les de les províncies anaven amb el vestit tradicional, la resta no era tan comú a l’inici. De forma ràpida, però, es va anar estenent arreu com un element característic de la tradició, essent ja típic als anys seixanta. També s’estableix en aquest període que les pubilles locals duran banda blanca i les comarcals i nacionals una senyera.
El senyor Garcia va fundar el Patronat Regional del Certamen Pubilla de Catalunya (amb seu al carrer Borrell 47, principal 2a de Barcelona i patrocinat per “Solidaridad Nacional” i ) i n’esdevingué director general. Si bé no tenim informació sobre tots els membres del Patronat, sí que podem dir que en formava part la Sra. María-Rosario Sanjosé (dona del Sr. Valentí Garcia), el senyor Josep Pahissa i Urgell (de Calafell) i el Sr. Josep Riera Gelmà (d’Arenys de Mar). També en formaren part en algun moment la soprano Maria Josep Simó, la periodista Núria Castellet, l’advocat Ferran Cavestany, l’escriptor i poeta Enrique Nieto Molina, el poeta Joan Martí Aparici, el compositor Josep Maria Tarridas, el director escènic Antonio Andrade, el periodista José del Castillo o la filántropa i membre de l’Ordre Civil de la Beneficència amb categoria de Gran Cruz, Maria Marta Moragas de Moragas.
La Sra. María-Rosario Sanjosé va assumir la direcció general del Patronat l’any 1969 quan el seu marit, el Sr. Valentí Garcia, va morir en un accident de trànsit el mateix any.
El Sr. Josep Riera Gelmà, corresponsal del “Mundo Deportivo” i bibliotecari de l’Ateneu Arenyenc, va impulsar el certamen local d’Arenys de Mar el mateix 1957 (dels primers de la restauració) i va esdevenir secretari general del Districte Judicial d’Arenys de Mar, impulsant el pubillatge a diversos municipis del districte i essent l’encarregat del primer certamen comarcal que es va realitzar des de la recuperació: el certamen de pubilla del Districte d’Arenys (actualment Maresme, Baix Montseny i part de La Selva). Va ser l’encarregat d’aquest certamen durant 30 anys.
El Sr. Josep Pahissa i Urgell va ser un dels membres del Patronat que esdevindria un dels socis fundadors del que seria el Foment de les Tradicions Catalanes, un cop arribada la fi de la dictadura i l’inici de la transició.
Actualment, des del Foment de les Tradicions Catalanes estem indagant i investigant sobre aquest període de temps i en saber més sobre el Patronat Regional del Certamen Pubilla de Catalunya, així com dels seus membres i indrets on es feia el certamen. Si disposeu d’informació al respecte, us demanem que ens la feu arribar a comunicacio@tradicionscatalanes.com
Fundació del Foment de les Tradicions Catalanes
(1979-1999)
L’11 de setembre de 1979 s’acorda crear el Foment de les Tradicions Catalanes (amb estatuts aprovats i constitució formal el dia 16 de febrer de 1980). El Foment de les Tradicions Catalanes adquireix formalment la forma jurídica d’associació i estableix com a objectius principals l’organització del certamen de la pubilla de Catalunya i la divulgació de la cultura popular de les tradicions catalanes, posant especial èmfasi amb la figura de la pubilla. Es deixa enrere doncs l’època marcada pel Patronat Regional d’una tradició limitada per les consignes nacionals espanyoles.
Es nomenà president el Sr. Joaquim Gil Sellarés (que ho seria fins a l’any 1991), acompanyat d’una junta de 12 persones d’un total de 22 socis inicials.
En aquell moment, ja es vincula clarament els diferents certàmens de pubilles -ja es comença a dir “el pubillatge”- amb el catalanisme imperant, mantenint un vessant molt simbòlica i institucional de la figura de la pubilla, així com vinculada a certs valors més o menys conservadors.
És en aquests primers anys del Sr. Joaquim Gil que es defineixen moltes de les característiques del que és el pubillatge avui en dia, com seria l’obligació de dur el vestit tradicional o l’establiment d’una escala de colors per a definir els diferents tipus de Títols de pubillatge: Blanc per als títols locals, blau pels comarcals, vermell per als intercomarcals i groc per als títols nacionals. La banda amb la senyera -que fins al moment era força estesa- passa a ser exclusiva de la pubilla de Catalunya. Aquesta escala de colors, a més, esdevenen els colors de l’escut de Foment. Aquest escut, establert els anys vuitanta, es mantindria fins i tot amb la modernització de l’escut realitzat a principis dels 2000, que és que es manté vigent.
Es tracta del període històric amb més proclamacions de pubillatge arreu de Catalunya. En aquest moment, les pubilles d’arreu de Catalunya feien sortides a altres municipis per assistir a festes majors on es proclamaven altres pubilles. A causa de la gran quantitat de proclamacions, les pubilles solien anar només a les proclamacions de la seva comarca o àmbit territorial i fer-ne fora era poc habitual. Els actes de proclamació eren fortament marcats pel protocol, se solien dur a terme als embalats de festa major i les pubilles tenien funcions institucionals i no de participació directa.
La figura de la pubilla encara és present a molts actes institucionals: visites a la Generalitat, al Camp Nou, a la Conselleria de Cultura, recepcions al Príncep d’Astúries i un llarg etcètera. S’entén la Pubilla com una figura que representa la dona catalana, així com la cultura del nostre país, tot des d’un punt de vista formal i en conseqüència actua com a un càrrec públic més.
A mesura que els anys noranta avancen, el pubillatge comença a notar la pressió dels canvis: el fet de valorar la bellesa ja forma part del passat, les pubilles comencen a demanar més contingut més enllà del paper institucional i apareixen els Hereus, essent el primer municipi d’instaurar-lo Navàs.
El Pubillatge i el Foment del segle XXI
(2000-Actualitat)
Amb l’entrada al nou mil·lenni el pubillatge s’enfronta a un jovent i una Catalunya canviant.
El primer canvi és la incorporació dels hereus a la tradició. Com bé dèiem, a finals dels noranta apareixen els hereus a diversos municipis de Catalunya, però el Foment de les Tradicions Catalanes inicialment no reconeixia la figura i, per tant, no permetia que es poguessin presentar als certàmens, especialment al certamen Nacional. Al certamen de la Pubilla de Catalunya de l’any 2000, a Breda, es va celebrar una manifestació d’hereus perquè se’ls hi permitís presentar-se a Hereu de Catalunya i les quatre demarcacions. Després de fortes desavinences dins la Junta Directiva del Foment de les Tradicions Catalanes, s’escull Pepita Rebull com a presidenta de Foment -la primera dona a ostentar el càrrec- i l’any 2001 es permet que els nois es puguin presentar per optar a un títol nacional quedant així integrada la figura de l’Hereu i el Fadrí/Cabaler. L’any 2002 s’acorda actualitzar l’escut del Foment de les Tradicions Catalanes al que està vigent el dia d’avui.
En paral·lel, però, la figura de la pubilla es va perdent a molts municipis, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona que deixen de fer proclamacions i abandonen la tradició per falta de candidats. El fet és que la figura resulta poc atractiva per al jovent, que la consideren una tradició anacrònica i massa formal i institucional.Sembla clar que es necessiten fer certs replantejaments a la tradició, com el fet de donar un paper més actiu als membres del pubillatge, però aquests canvis es van donant lentament i molts d’ells no s’acaben de definir. Les Juntes del Foment de les Tradicions Catalanes es renoven amb força freqüència respecte al període anterior.
A poc a poc es van assentant canvis sobre el significat de ser membre del pubillatge, es permeten més discursos als actes i una participació més activa en la cultura popular en la qual abans s’assistia com a espectador d’honor. Fins i tot s’obre la porta a ser més present en l’àmbit social. També es fa valdre i com a símbol del pubillatge un tret que fins abans es considerava natural: la riquesa de les relacions personals que es creen al pubillatge i el fet d’ajuntar gent de diferents indrets de Catalunya, amb estudis i oficis diferents però amb una estima a la cultura catalana. De la mateixa manera, a poc a poc el Foment va teixint una relació més pròxima amb el pubillatge vigent, permetent una millor transposició de les idees del pubillatge vigent i de les seves inquietuds, així com esdevenint un ens de debat, coordinador i dinamitzador del pubillatge arreu de Catalunya, no només a nivell dels títols nacionals, sinó també locals.
L’arribada de la pandèmia de Covid-19 l’any 2020 és un cop dur per al pubillatge, tot i que es manté certa activitat en línia. Passada aquesta època de confinament obligatori, el pubillatge a poc a poc recupera municipis i presencialitat, sumant municipis que fins i tot abans de la pandèmia no assistien.
L’1 de gener de 2024 el Foment de les Tradicions Catalanes va canviar el nom a Foment del Pubillatge Català, segons l’aprovat en l’assemblea general de 2023 i per tal de representar la realitat de l’entitat a l’any 2024, la qual ja només era representar i defensar els interessos de la tradició del pubillatge exclusivament.
REGISTRE HISTÒRIC DE LES JUNTES DIRECTIVES
DEL FOMENT DE LES TRADICIONS CATALANES
I DEL FOMENT DEL PUBILLATGE CATALÀ
Llistat de Presidents/es del Foment de les Tradicions Catalanes
1r President | Joaquim Gil i Sellarés (+) | 1979-1991 |
2n President | Miquel Mateu i Bassó (+) | 1991-1996 |
3r President | Josep Planas i Nielfa (+) | 1996-2001 |
4rta Presidenta | Pepita Rebull Colomines | 2001-2005 |
5è President | Valentí Carrera i VIla | 2005-2007 |
6è President | Josep Maria Matamoros i Carrasco | 2007-2013 |
7è President | Toni Perez i Martos | 2013-2017 |
8è President | Gil Vilarasa i Mas | 2017-2022 |
9è President | Arnau T. Akhtar i Bertran | 2022-Actual |
Socis Fundadors del Foment de les Tradicions Catalanes
JOAQUIM GIL i SALLARÉS (+) | JOSEP BALDRÍS i MARTÍ (+) |
MIQUEL MUNTANER i JOUNOU (+) | JÚLIA CAMÍ i SANMARTÍ |
ANTONI VICENÇ i SALLERAS (+) | CONCEPCIÓ COLOMÉS i SERRA |
JOAQUIM GIL i TORREGUITART | EMÍLIA MASIQUES i LLAMPALLES |
JOAN TORT i SAMPONS | JOSEP-MARÍA MASACHS i MUMBRÚ |
JOSEP PLANAS i NIELFA | LLUÍS PONS i PERICH (+) |
MIQUEL MATEU i BASSÓ | CARLOTA RAFECAS i GESTI |
RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT | MARÍA-MONTSERRAT REGUANT i SALA |
LLUÍS OLIVÉ i ROVIRA | NÚRIA SUQUET i PIÑOL |
JOAN BARUTA i MONNÉ | EULÀLIA TORREGUITART i SANFELIU |
JOSEP PAHISSA i URGELL |
1ª Junta Directiva (de 1979 a 1980)
President: | JOAQUIM GIL i SELLARÉS (+) | Sabadell |
Vicepresident 1r | MIQUEL MUNTANER i JOUNOU (+) | Solsona |
Vicepresident 2n | ANTONI VICENS i SALLERAS (+) | Figueres |
Secretari General | JOAQUIM GIM i TORREGUITART | Sabadell |
Vice-Secretària | EULÀLIA TORREGUTART i SANFELIU | Sabadell |
Tresorer | JOAN TORT i SAMPONS | Rubí |
Vocals | MIQUEL MATEU i BASSÓ (+) | Mataró |
JOSEP PLANAS i NIELFA (+) | Vilassar de Dalt | |
RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT (+) | Sabadell | |
LLUÍS OLIVÉ i ROVIRA | Martorell | |
JOAN BARUTA i MONNÉ (+) | Molins de Rei | |
LLUÍS PONS i PERICH (+) | Rubí |
2ª Junta Directiva (de 1980 a 1982)
President | JOAQUIM GIL i SELLARÉS (+) | Sabadell |
Vicepresident 1r | MIQUEL MUNTANER i JOUNOU (+) | Solsona |
Vicepresident 2n | ANTONI VICENS i SALLERAS (+) | Figueres |
Secretari General | JOAQUIM GIL i TORREGUITART | Sabadell |
Vice-Secretària | EULÀLIA TORREGUITART i SANFELIU | Sabadell |
Tresorer | JOAN TORT i SAMPONS | Rubí |
Vocals | MIQUEL MATEU i BASSÓ (+) | Mataró |
JOSEP PLANAS i NIELFA (+) | Vilassar de Dalt | |
RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT (+) | Sabadell | |
LLUÍS OLIVÉ i ROVIRA | Martorell | |
LLUÍS PONS i PERICH (+) | Rubí | |
JOAN BARUTA i MONNÉ (+) | Molins de Rei | |
JORDI MORATÓ i RIBAS | Esparreguera | |
RAFAEL TAMARIT i PELEJERO | Corbera de Llobregat |
3ª Junta Directiva (de 1982 a 1991)
President | JOAQUIM GIL i SELLARÉS (+) | Sabadell |
Vicepresident | MIQUEL MUNTANER i JOUNOU (+) | Solsona |
Vicepresident 2n | ANTONI VICENS i SALLERAS (+) | Figueres |
Secretari General | JOAQUIM GIL i TORREGUITART | Sabadell |
Vice-Secretària | EULÀLIA TORREGUITART i SANFELIU | Sabadell |
Tresorer | JOAN TORT i SAMPONS | Rubí |
Vocals | MIQUEL MATEU i BASSÓ (+) | Mataró |
JOSEP PLANAS i NIELFA | Vilassar de Dalt | |
RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT (+) | Sabadell | |
JOAN BARUTA i MONNÉ (+) | Molins de Rei | |
LLUÍS PONS i PERICH (+) | Rubí | |
JORDI MORATÓ i RIBAS | Esparreguera | |
RAFAEL TAMARÍT i PELEJERO | Corbera de Llobregat |
4rta Junta Directiva (de 1991 a 1994)
President | MIQUEL MATEU i BASSÓ (+) | Mataró |
Vicepresident 1r | JOSEP PLANAS i NIELFA (+) | Vilassar de Dalt |
Vicepresident 2n | RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT (+) | Sabadell |
Secretari General | RAFEL TAMARÍT i PELEJERO | Corbera de Llobregat |
Vice-Secretari | MANEL MARQUÉS i PONCE | St. Vicenç dels Horts |
Tresorer | RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT (+) | Sabadell |
Vocals | JOAN BARUTA i MONNÉ (+) | Molins de Rei |
JOSEP-MARÍA MASACHS i MUMBRÚ | Mataró | |
SALVADOR PÉREZ i PEIRÓ | Molins de Rei | |
JOAQUIM GIL i TORREGUITART | Sabadell | |
VALENTÍ CARRERA i VILA | St. Vicenç de Castellet | |
MIQUEL SÁNCHEZ i VELA | Rubí | |
LLUÍS-MARÍA RODÀ i ARESTÉ | Sabadell | |
JAUME JOVAL i MARQUÉS (+) | Sabadell | |
JOAN TORT i SAMPONS | Rubí | |
MARTÍ TAMARIT i BERNABÉU | Corbera de Llobregat |
5ena Junta Directiva (de 1994 a 1996)
President | MIQUEL MATEU i BASSÓ (+) | Mataró |
Vicepresident 1r | JOSEP PLANAS i NIELFA (+) | Vilassar de Dalt |
Vicepresident 2n | RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT (+) | Sabadell |
Secretari | VALENTÍ CARRERA i VILA | St. Vicenç de Castellet |
Vice-Secretari | MANEL MARQUÉS i PONCE | St. Vicenç dels Horts |
Tresorer | RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT (+) | Sabadell |
Vocals | RAFAEL TAMARIT i PELEJERO | Corbera de Llobregat |
JOSEP-MARÍA MASACHS i MUMBRÚ | Mataró | |
JOAN TORT i SAMPONS | Rubí | |
LLUÍS-MARÍA RODÀ i ARESTÉ | Sabadell | |
JAUME JOVAL i MARQUÉS (+) | Sabadell | |
MIQUEL SÁNCHEZ i VELA | Rubí | |
JOAN BARUTA i MONNÉ (+) | Molins de Rei | |
SALVADOR PÉREZ i PEIRÓ | Molins de Rei |
6ena Junta Directiva (de gener 1996 a desembre 1996)
President | JOSEP PLANAS i NIELFA (+) | Vilassar de Dalt |
Vicepresident 1r | RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT (+) | Sabadell |
Vicepresident 2n | JOAN TORT i SAMPONS | Rubí |
Secretari | VALENTÍ CARRERA i VILA | St. Vicenç de Castellet |
Vice-Secretari | MANEL MARQUÉS i PONCE | St. Vicenç dels Horts |
Tresorer | RAMÓN ALIMÓN i ESCUERT | Sabadell |
Vocals | RAFAEL TAMARIT i PELEJERO | Corbera de Llobregat |
JOSEP-MARÍA MASACHS i MUMBRÚ | Mataró | |
LLUÍS-MARÍA RODÀ i ARESTÉ | Sabadell | |
JAUME JOVAL i MARQUÉS (+) | Sabadell | |
MIQUEL SÁNCHEZ i VELA | Rubí | |
JOAN BARUTA i MONNÉ (+) | Molins de Rei | |
SALVADOR PÉREZ i PEIRÓ | Molins de Rei |
11ena Junta Directiva (de gener 2013 a gener 2017)
President | TONI PEREZ MARTOS | Puig-Reig |
Vicepresident 1r | AURELIA RAMOS MONTORO | Vilatenim |
Vicepresident 2n | GIL VILARASA MAS | Seva |
Secretari | MONTSE AUGUETS CANES | Solsona |
Vice-Secretari | FERRAN COSTA GOU | Figueres |
Tresorer | JOSEP MATA GARCIA | Piera |
Vocals | XAVIER CATARINEU HERNÁNDEZ | Sant Pol de Mar |
12ena Junta Directiva (de gener 2017 a gener 2022)
President | GIL VILARASA MAS | Seva |
Vicepresident 1r | MONTSE AUGUETS CANES | Solsona |
Vicepresident 2n | ROBERT MONZONIS GÓMEZ | Cubelles |
Vicepresident 3r | DAVID PONSDOMENECH FLORES | Pineda de Mar |
Secretaria | MARIA MESALLES MONTULL | Torres de Segre |
Tresorer | JOSEP MATA GARCIA | Piera |
Vocals | EDUARD PLADELLORENS SALAT | Manresa |
ANTONI MOLINÉ ROCA | Alcarràs | |
LLUIS VALL CARRILLO | Gironella | |
MIQUEL BRUGAT VILANOVA | Peralada | |
FRANCESC XAVIER SOLÉ BORRÀS | Vilalba dels Arcs | |
LAIA ANDREU PEJOAN | Avià | |
ARNAU T. AKHTAR i BERTRAN | Arenys de Mar |
13ena Junta Directiva (de gener 2022 a actualitat)
President | ARNAU T. AKHTAR i BERTRAN | Arenys de Mar |
Coordinador | EDUARD PLADELLORENS SALAT | Manresa |
Secretaria | ELISABETH CASTELL MALLAFRÉ | Tarragona |
Tresorera Primera | BERTA PLA MATEU | Tordera |
Tresorer Segon | EDUARD PARADA LÁZARO | Pineda de Mar |
Vocals i Delegats | MIQUEL BRUGAT VILANOVA | Peralada |
SONIA SAROLA VILA | Llançà | |
RAQUEL CALSINA GALÁN | Piera | |
ELISABETH SALAS CAROL | Avià | |
ROC GRANDIA MAZCUÑÁN | St. Fruitós de Bages | |
JUDITH BOSCH MALAGARRIGA | Manresa | |
SERGI MOLINA JAIME | Sitges | |
JÚLIA VIDAL FERNÁNDEZ | Sitges | |
OLGA CONTRERAS CABEZAS | Almacelles | |
MARIA MESALLES MONTULL | Torres de Segre | |
ANTONI MOLINÉ ROCA | Alcarràs | |
CRISTINA AGELL ALOFRA | Tordera | |
ALBA NONELL RUSCALLEDA | Tordera | |
BERTA PLA MATEU | Tordera | |
ANNA ROQUÉ FAJAULA | Ripoll | |
LAURA BADIA CALM | Maçanet de la Selva | |
JÚLIA BARCELÓ PUIG | Maçanet de la Selva | |
MARC PRADA FERRÉ | Els Pallaresos | |
FRANCESC XAVIER SOLÉ BORRÀS | Vilalba dels Arcs | |
ISAAC CORONAS GUMBAU | Tordera | |
PAU DEL POZO DE TORRES | Piera | |
ALBERT COLELL RIU | Solsona | |
MARTA SERRAN GRAUVILARDELL | S.t Vicenç de Castellet | |
FERRAN MARSAL GAS | Els Pallaresos | |
LAIA ANDREU PEJOAN | Avià | |
ELVIRA DEL POZO DE TORRES | Piera | |
LLUIS VALL CARRILLO | Gironella | |
MARC FRANCESCH CAMPS | Tordera | |
JOSÉ MOYA MORENO | Castellbell i el Vilar |
Vols ser soci del Foment?
Si voleu fer-vos socis del Foment de les Tradicions Catalanes només heu d’omplir el següent formulari i us farem arribar el document per a la seva validació bancària. Un cop fet, ens l’haureu de retornar escanejat al nostre correu electrònic.