Reglament

Reglament pubillatge (descargable)

  • Eleccions de Pubilles i hereus

    1- El Foment de les Tradicions Catalanes, recomana que les noies i nois aspirants a pubilles i hereus, ja siguin locals o comarcals, tinguin entre 16 i 21 anys. En tot cas, en l’elecció de la Pubilla i l’Hereu de Catalunya s’exigirà entre 16 i màxim de 23 anys complerts d’edat.

    2- Cal que siguin solters/es en qualsevol tipus d’elecció.

  • Pubilles i Hereus universitaris.

    1.- Són aquells que una universitat elegeix perquè siguin els seus representant, però no podran participar a cap elecció comarcal, intercomarcal, ni nacional.

    2.- Podran participar a les cercaviles de les proclamacions locals, comarcal i intercomarcals, si els Ajuntament i/o organitzadors així ho contemplen.

  • Pubilles i Hereus locals

    1- Són aquells que una població elegeix perquè siguin els seus representants i puguin participar en l’elecció comarcal i nacional.

    2- Si l’ajuntament o entitat organitzadora ho creu convenient podran elegir també:

    • Dames, fadrins, pubilletes, hereuets, damisel·les i fadrinets.

    3- En el cas d’elegir representants infantils, el Foment aconsella que no tinguin més de 10 anys.

    4- Els representants locals (Pubilla, Dames, Hereu i Fadrins) lluiran les bandes i faixes de color blanc amb l’escut de la població.

  • Pubilles i hereus comarcals

    1- Son aquelles que una comarca elegeix perquè siguin els seus representants.

    2- Si els organitzadors (pobles participans o Consell Comarcal) ho creuen convenient podran elegir també: dames i fadrins.

    3- Els representants comarcals (Pubilles, Dames, Hereu i Fadrins) lluiran les bandes i faixes o faixins de color blau, amb l’escut de la comarca.

    4- En casos excepcionals i prèvia autorització del Foment de les Tradicions Catalanes, es podran celebrar certàmens Inter-comarcals, lliuran les bandes i faixes de color vermell.

  • Pubilles i hereus de títol nacional

    1- Són aquells que representen totes les pubilles i hereus dels pobles i comarques de Catalunya i seran escollides per un jurat designat pel Foment de les Tradicions Catalanes.

    2- L’elecció de les pubilles i hereus de títol nacional és organitzada pel Foment de les Tradicions Catalanes, amb la col·laboració d’aquella població que s’hagi ofert a acollir l’elecció, i de les institucions catalanes (polítiques i econòmiques).

    3- Hi podran participar totes les pubilles i hereus amb tìtol vigent o amb títol corresponent a un altre any, sempre que no hagin participat en una edicó anterior i compleixen els requisists expressats al començament.

    4- D’entre tots els participants s’atorgaran els següents títols:

    • Pubilla de Catalunya.
    • Hereu de Catalunya.
    • Pubilla de les Comarques Barcelonines.
    • Hereu de les Comarques Barcelonines.
    • Pubilla de les Comarques Gironines.
    • Hereu de les Comarques Gironines.
    • Pubilla de les Comarques Lleidatanes.
    • Hereu de les Comarques Lleidatanes.
    • Pubilla de les Comarques Tarragonines.
    • Hereu de les Comarques Tarragonines.

    5- Les pubillles i els hereus territorials, seran nomenades/ts en l’ordre que estableix el Jurat per tal de representar a la Pubilla i l’Hereu de Catalunya o substituir-la en cas necessari.

    6- Les pubilles i hereus de títols nacionals, lluiran les bandes i faixes següents:

    • Pubilla de Catalunya: banda amb la bandera catalana i l’escut de Catalunya.
    • Hereu de Catalunya: faixa blanca i a mig camal la senyera i l’escut de Catalunya.
    • Pubilles i Hereus Territorials: banda de color or vell o faixa de color blanc i a mitg camal color or vell i l’escut de la capital de la circumscripció a la que representi.
  • Altres consideracions

    1- Els títols atorgats, ja siguin locals, comarcals, territorials o de Catalunya són de caràcter anual o fins a la propera elecció, llevat que hagin passat més de dos anys des de la darrera elecció.

    2- El Foment de les Tradicions Catalanes aconsella que, les pubilles i hereus participants en l’elecció de la Pubilla i l’Hereu de Catalunya hagin participat abans en les eleccions comarcals i/o intercomarcals.

    3- En l’elecció de la Pubilla i Hereu de Catalunya, el Foment de les Tradicions Catalanes, només acceptarà com a candidats a les pubilles i hereus intercomarcals, comarcals i locals.

    4- El Foment de les Tradicions Catalanes demana a les pubilles i hereus que assoleixen títolssuperiors al local, que només portin la banda acreditativa del darrer títol assolit.

    5- En els actes institucoinals i de representació del Foment, la Pubilla de Catalunya, les Territorials i l’Hereu de Catalunya, només lluiran la banda o faixa acreditativa d’aquest títol.

    6- Per faltes greus el Foment de les Tradicions Catalanes, pot destituir-les del Títol.

    Nota: Quan les circumstàncies així ho aconsellin, el Foment de les Tradicions Catalanes també procedirà a l’elecció d’Hereus Territorials.

Protocol d’entrades i actes

Protocol pubillatge (descargable)

Definició

El protocol d’entrades es defineix com a guió a seguir en la presentació del pubillatge en els diferents actes Locals, Comarcals. Intercomarcals, i Nacionals.

Objectius

  • Clarificar quin es l’ordre d’entrada
  • Clarificar com i amb qui s’ha de fer l’entrada
  • Clarificar la situació durant l’acte, del Pubillatge, Autoritats i Delegats
  • Convertir el protocol en una eina útil i entenedora

Aplicació

Tasques que s’han de portar a terme:

  • Primer faran entrada els títols universitaris i locals i posteriorment Comarcals, Intercomarcals i Nacionals, en darrer lloc els que s’acomiaden.
  • Pel que fa referència a els títols Nacionals, la Pubilla i l’Hereu de Catalunya sempre entraran en darrer lloc.
  • El Pubillatge Local sempre farà entrada als actes amb una autoritat, Delegat o Tècnic del seu municipi, en cas de no haver-ni entraran sols.
  • El Pubillatge de títol Comarcal, Intercomarcal i Nacional, només poden ser acompanyats per autoritats del Municipi amfitrió o membres de la Junta del Foment de les Tradicions Catalanes.
  • L’Hereu i la Pubilla de Catalunya només poden entrar amb una autoritat del Municipi amfitrió i o el President/a o Vicepresident/a del Foment de les Tradicions Catalanes.
  • Els membres de la Junta del Foment de les Tradicions Catalanes no poden entrar a cap membre del Pubillatge Local, del qual no siguin Delegats.
  • A l’entrada als recintes on es celebrin els actes oficials, la Pubilla anirà a la dreta de l’Hereu.
  • A l’hora de seure les Pubilles i els Hereus seuran al cantó dret de la sala mirant l’escenari. La resta de convidats així com l’Alcalde i regidors del poble amfitrió, seuran a l’esquerra de la sala mirant l’escenari.
  • Els regidors i acompanyants no tindran l’obligació d’aixecar-se a l’entrada de les Pubilles de títol comarcal, Intercomarcal o Nacional. En canvi les Pubilles i Hereus participants si que s’aixecaran a l’entrada dels seus representants Comarcals, Intercomarcals i Nacionals.
  • Durant l’acte oficial, el Pubillatge no podrà: portar ulleres de sol, ni fumar, beure, menjar, fer us del mòbil, no es poden treure el vestit o part dels seus complements, ni aixecar-se i marxar de l’acte sense prèvia justificació.
  • En qualsevol cas l’organització de cada acte decidirà modificar o variar segons el seu propi protocol.

Protocol de la Cercavila

Definició

El protocol de Cercavila es defineix com a guió a seguir en les concentracions del Pubillatge en els actes Locals, Comarcals, Intercomarcals i Nacionals.

Objectius

  • Clarificar quin es el funcionament de les Cercaviles

  • Clarificar quins son els conceptes basics a seguir

  • Convertir el protocol en una eina útil i entenedora

Aplicació

Tasques que s’han de portar a terme :

  • Les diferents comitives de cada poble, es presentaran al lloc que s’indiqui per l’organització, per tal que verifiquin els noms, títols i acompanyants de les Pubilles i Hereus.
  • Un cop acabades les confirmacions, el pubillatge Local es col·locarà per ordre alfabètic, definit per la comarca i pel nom del municipi del que provenen, així mateix els seguiran els Comarcals, Intercomarcals i Nacionals, per últim el Pubillatge del poble que s’acomiada.
  • Al llarg del Cercavila i fins a l’entrada a l’acte, es te de seguir l’ordre rigorós que s’ha donat en el moment de inscriure’s a l’Ajuntament.
  • Cal mantenir una distància prudencial entre municipis, per tal de que el públic pugui observar, al municipi a que pertanyen.
  • De la cercavila només en poden formar part, el pubillatge vigent (universitari, local, comarcal, intercomarcal i nacional), delegats i Autoritats.
  • Durant el cercavila el Pubillatge ha d’anar correctament vestit i amb tots els complements al seu lloc.
  • En les cercaviles s’ha d’abstenir de fumar, beure, menjar, portar ulleres de sol, fer us del mòbil, alçar el to de veu, ballar, mancar el respecte o sortir de l’ordre establert. (Tant pel que fa al pubillatge com delegats o autoritats)
  • En qualsevol cas l’organització de cada acte decidirà modificar o variar segons el propi protocol.

Informació sobre el vestuari de les Pubilles i Hereus

Objectius

  • Recull de informació sobre el vestuari de Pubilles i Hereus
  • Clarificar la procedència del vestuari tradicional
  • Aclarir dubtes sobre el vestuari

NOTES DE VESTUARI, DE JOAN AMADES

Els vestits típics de Catalunya que s’han conservat fins els nostres temps, són els de mitjans del segle XVIII, i eren usats fins fa pocs anys pel pagesos rics de la nostra terra.

Els vestits catalans, tant de les dones com dels homes, que no tenen influències estranyes, son de bon gust, tant de forma com de color, i al mateix temps que son alegres són sobris. Les dones amb les amples faldilles de brocat o domàs, gipó de seda o vellut o del mateix gènere de les faldilles, el ret al cap, les mitenes, els davantals i les sabates de sivella de taló mitjà, o les espardenyes, harmonitzen amb els vestits dels homes. El gec i calces curtes, armilla, faixa, espardenyes, barretina, que tenen un segell propi que els diferencia de tots els altres vestits usats a la Península i Balears.

Detallarem algunes peces dels vestits de dona i home, del que hi ha dades exactes:

GIPONS: de seda o vellut de colors vermell o negre, amb mànigues llargues a l’hivern i curtes a l’estiu, ajustades i cordades amb botons al braç.

FALDILLES: amples, de brocat, domàs o seda llisa.

RETS: es confeccionaven de punt de mitja, o de puntes de coixí, de colors vermell, blau-gris i negre.

Es prou sabut que el ret era usat tant per els homes com per les dones.

Era general que acabés amb una cinta de vellut o de seda i que es lligués damunt del cap amb una escaient llaçada. Acabaven amb una borla que els feia molt graciosos. També les dones usaven la gandalla o ret curt.

MANTELLINES: blanques o negres de puntes o bé combinades de tafetà i tul amb brodats i puntes; la forma típica catalana de portar la mantellina, és plana damunt del cap, sense pinta que l’alci i penjave tot descansant damunt les espatlles. Les mantellines daten del segle XV.

MITENES: de seda, de colors rosa-gris, gris-blau o negre. Cobreixen l’avantbraç fins a la mà o fins arran del començament del dit gros, subjectades prop del colze per una cinta de vellut, per tal d’estrènyer-la al braç o avantbraç.

MITGES: blanques, de color grisenc clar o blavoses. En molts casos les mitges són brodades d’acord amb l’ornamentació i color del vestit.

CALÇONS: Eren curts fins a sota genoll, els de treball eren de pana ratllada i de diversos colors, i per vestir eren de pana llisa.

PANTALONS: La tradició diu que els pantalons a Catalunya foren importats l’any 1806, i anaven dels turmells fins la cintura, diuen que el va adoptar la revolució francesa, i a ella de ben segur es degué la rapida introducció.

FAIXA: Una de les peces de gran lluïment masculí, sobretot entre el jovent, era la faixa, que per ser ben completa havia de tenir set canes. La fadrinalla garrida tenia gran mirament que no fes cap arruga i a escalonar els volts a fi de que hom pogués saber quantes voltes feia. A cada cap acabava amb un serrell que hom procurava que pengés graciosament al costat dret.

En qualsevol cas cada poble te d’adaptar el seu vestuari a les tradicions del poble o comarca, ja que existeixen diverses versions de vestuari adaptades a la forma de ser, al camp o la ciutat, al clima etc.